FRAGMENT DE L'OBRA

Baal i Ekart corrent camp a través entre els salzes

EKART: Per què fuges de les pruneres amb tantes presses? Corres com un rinoceront!

BAAL: Posa la mà sobre el meu cap! Mira com s'infla amb cada pulsació de la sang i es contrau després com una veixiga. Que no ho sents?

EKART: No.

BAAL: No entens res de la meva ànima

EKART: Vols que ens anem a remullar una mica?

BAAL: La meva ànima, germà, és el gemec dels camps de blat quan s'ondulen violentament sota el buf del vent, i la lluïssor als ulls de dos insectes que es volen devorar l'un a l'altre.

EKART: Ets un boig de juliol amb uns budells immortals, i poca cosa més. Un gran bunyol que un dia d'aquests deixarà una taca de greix al mig del cel.

BAAL: És de paper, però tant se val.

EKART: Jo tinc el cos lleuger com una fulla que es gronxa al vent.

BAAL: Aquest efecte, te'l produeix el cel pàl·lid de l'estiu, germà. Què, anem a buscar una bassa d'aigua tèbia? Si no ens refresquem una mica, les carreteres blanques i polsegoses que travessen els camps ens estiraran cel amunt com si fossin cordes angelicals.