FRAGMENT DE L'OBRA

ENCARNACIÓ: Júlia, estimada, suposo que no estaràs posant en dubte el meu nivell d’estima cap a en Bernat. Suposo que no estaràs comparant l’estima de trenta anys amb les contínues discussions que tu li has pogut proporcionar en aquest poc temps. Si morís ara, de qui creus que se’n recordaria més? De la dona de la que ha de fugir en plena nit o de la mare on va a buscar consol? Jo l’he dut dins el ventre, i no t’enganyis, petita, mai el coneixeràs tant com jo. Em sap greu, però les coses van així. Si no saps el que és dur un infant dins el ventre, si no coneixes el que és engendrar-lo, donar-li de mamar, veure els seus primers passos... no entendràs mai el vincle que això suposa. Però ai, perdona, es clar. No recordava que tu no en pots tenir, de fills. Perdona la meva falta de memòria. Com et deia, em dec estar fent gran.