SINE QUA NON
 |
|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Tornar a
DIRECCIÓ ESCÈNICA
SINE QUA NON
Fitxa d'estrena
Estrenat al Teatre Estudi de Barcelona el Març del 2015
Cia. Teatre de l'Escriny
Autoria: Oriol Estefanell
Direcció: Oriol Estefanell
Ajudantia de direcció: Diana Segura
JÚLIA - Mireia Casado
DAVID - Oriol Escalé
ADELA - Laia Fonts
XÈNIA - Blanca García
EUGENI - Isaac Rodergues
JOFRE
Espai escènic: Laia Ribas
Espai lumínic: Isidro Ortiz de Zàrate
Espai sonor: Abel Vernet
Figurinisme: Diana Segura
Fotografia: Anárquica Arcadia
Duració: 90 minuts
Idioma: Català
FRAGMENTS DE L'OBRA
Nit. Marge d'un gratacels a mig fer, aturat. La ciutat, viva, a sota.
Júlia: Encara et fa tant de mal quan penses en ell?
David: Suposo. Ha passat tantes vegades dins del meu cap que ja no sé si realment el recordo a ell o només a una burda imitació del que era, una versió artificial feta a mida. És com si anés omplint els buits. Cada cop hi ha més buit i cada cop el vaig omplint... I al final ja no en quedarà res, del seu jo original. Al meu cap, aleshores, serà perfecte.
Júlia: En Jofre ja era perfecte.
David: No, no era perfecte. Simplement el recordaré així, i serà quan l'hauré perdut per sempre.
----
Adela: Quina hora és? Vindran d’aquí poc. Crec que tot està preparat. Si, tot està preparat. La taula està parada. El forn mantindrà calent el peix. Potser no li agrada el peix. A ningú no li agrada el peix. A mi no m’agrada el peix. Per què he fet peix? No hauria d’haver fet peix. Quina hora és? Ja no estic a temps de fer una altra cosa. I sinó, que facin un esforç. No costa res fer un esforç, collons. M’he passat el dia a la cuina. Ja ho sé que no sé cuinar, però poden fer un esforç. A tothom li agrada el peix si fa un esforç! Encara que no sàpiga cuinar.... No m’ho han dit mai, però ho pensen. Si, tots ho pensen, que no sé cuinar. Per això la Júlia no ve mai, per això l’Eugeni em fot les banyes amb la primera nena que se li posa per davant del morros. Doncs que te’l cuini ella, el putu peix! No us agrada com el cuino. Doncs a prendre pel sac. I ell també ho pensarà. Entrarà per la porta i dirà: “Aquesta és la mare del Jofre. I no sap cuinar”. A en Jofre sí que li agradava el peix. A ell si. Encara estic a temps de fer alguna altra cosa... Quina hora és?
Tornar a
OBRES DE TEXT
En Jofre fa mesos que és mort. Tot segueix igual, tothom segueix amb les seves vides. Però hi ha cinc personatges que s’han quedat atrapats i que no poden pair aquest buit que ell els hi ha deixat. Desemparats, recorren una ciutat anònima amb l’esperança de poder tornar a sentir alguna cosa que no sigui dolor, cadascú a la seva manera, i poder així sortir d’aquest forat. La ciutat, lluny d’ajudar-los, esdevé un personatge hostil, que amb la seva inèrcia constant i inalterable no deixa de recordar-los que tothom és prescindible, que el món no s’aturarà només perquè en Jofre sigui mort, per molt que ells ho necessitin. Sine qua non ens mostra un fragment d’aquest dol interromput, inacabat, ens mostra les interrelacions entre aquests cinc personatges units per la tragèdia, que acaben esdevenint inevitablement endogàmiques. Alguns es refugien en l’alcohol, d’altres en les pastilles, d’altres en la seva feina, en el sexe... fins que en un moment donat, en David troba la manera de poder tornar a sentir en Jofre, troba la manera de lluitar contra allò que no li ha permès seguir al seu costat, sigui el que sigui, i vèncer-lo. Però aquesta connexió efímera i momentània cada cop el satisfà menys, de la mateixa manera que el consol que a la resta de personatges els hi proporcionen les seves drogues particulars cada cop és més inútil. És aleshores quan tots han de decidir creuar la línia o no creuar-la, oblidar en Jofre per sempre o deixar-se anar i enfonsar-se en la foscor de la ciutat , sigui quin sigui el preu a pagar. Una ciutat que, facin el que facin, seguirà funcionant eternament.