Avui, 14 de setembre de 1936. Hora: un quart de dotze de la nit. Els meus companys s’esperen a baix i jo pujo les escales tan ràpid com puc. Em sé el nom d’aquest fill de puta de memòria. És el primer d’una llista de deu fills de puta i jo em sé els seus noms i cognoms de memòria. D’aquí a uns anys perdrem la guerra. Serem esclafats, aniquilats i “massacrats” però avui això encara no ho sabem. Jo no ho  sé. No ho puc saber. Tinc 28 anys i pujo es escales a gran velocitat. La guerra tot just ha començat i és impossible pensar en la derrota.