
DIMECRES
Ell l'espera a casa preocupat. Ella torna carregada fins dalt de bosses de la roba que acaba de comprar. Avui han canviat les coses. Avui han de parlar. El gat ha aparegut a la rentadora. Evidentment, és mort.
DIMECRES
Personatges:
ELLA
ELL
(SECRETÀRIA)
(GERMANA)
Duració: 20 minuts (aprox.)
Idioma: Català
Tornar a
MICROTEATRE
FRAGMENT DE L'OBRA
HOME
Sí, és el llac dels cignes
Txaikovski
Ves per on encara en farem alguna cosa de tu
Potser a part de destruir monuments nacionals
i fer mandonguilles de pot
encara sabràs fer alguna cosa de profit
[...]
Obre l’últim calaix de l’armari i porta’m la caixa
La taula és plena. L’home va cap al llit. El noi li porta la caixa
L’home la posa sobre el llit i l’obre És un oboè. L’home l’acaricia
Mira-te’l
El vaig comprar amb el primer que vaig poder
Quan en vaig tenir prou va ser el primer que vaig fer
NOI
Toqui alguna cosa
HOME
Tocar
No, jo no el toco
Només me’l vaig poder comprar
No vaig poder pagar-me les classes
[...]
NOI
A l’escola de dansa vaig fer el llac dels cignes
No pas de Sigfrid
No sóc tan bo
Vostè ho hagués fet millor
Vostè hagués pogut fer de Sigfrid
Vostè hagués pogut fer de príncep
HOME
Jo mai no hauria acceptat fer cap ballet
Txaikovski és per escoltar-lo
No per ballar-lo
La música de Txaikovski perd amb el ballet
Si la balles perd tot el sentit
Tota la noblesa
La música és per escoltar-la
Pausa. L’home agafa l’oboè i se’l queda a les mans.
Quan marxaven els clients
El primer que feia era treure’l de sota el llit
El mirava però no el podia fer sonar
Sempre el tenia a la meva habitació
Quan venia algun client l’amagava sota el llit
M’agradava pensar que treballava per ell
per poder tocar algun dia el llac dels cignes
Quina bestiesa
Pausa
Saps
Sabies que l’oboè és viu
És l’únic instrument viu
A l’estiu es fa gran
i a l’hivern s’encongeix
la fusta és viva
Els oboès acaben morint
Arriba un moment que l’oboè es trenca
O sigui que podríem dir que és viu
perquè acaba morint
La majoria d’oboès sobreviuen als seus amos
Però si algun cop l’oboè mor abans
l'oboeïsta no en torna a tocar mai cap
S’ha de ser fidel a l’oboè
És per la humitat de la saliva que acaben morint
o sigui que és l’oboeïsta
que el va matant mentre el toca
Tots dos moren alhora
En el fons fa riure
Jo també moriré abans que aquest oboè
Li hauré estat sempre fidel
però no l’hauré tocat mai.
Moriré sol només amb ell
Però cap dels dos haurem servit de res