EL SILENCI DELS ARBRES
FRAGMENTS DE L'OBRA
AMELA: Només tenia clar que havia d'allunyar-me dels llocs que em recordaven a tu per pensar tranquil·la i prendre una decisió. Res més. La platja, el piano, la teva finestra... No podia suportar-ho. I la ràbia... Afegeix-hi la ràbia. I vaig venir aquí després d'un munt d'anys. Ja ho veus, sempre s'acaba tornant al lloc d'on es fuig. Aleshores es comença a parlar de guerra. Rumors, noticies que es contradiuen, articles al diari... Però no t'ho vols creure. “No aquí -penses-. Aquí no pot ser. Les guerres sempre són en una altra banda. Lluny.” La gent atemorida, carrega els cotxes fins al capdamunt i marxa. Però tu et quedes. “No passarà d'aquí. Amenaces, mentides de polítics” I un dia et desperten les bombes caient sobre la ciutat, i ja és massa tard per fugir.
----
(L'Andreas proba el violí. L'Amela, asseguda a l'aigua, el mira amb una certa nostàlgia que ni ella sap d'on prové)
AMELA: A vegades, quan toques, em fas por. No sembles tu.
ANDREAS: Coses de la música
AMELA: I no te'n canses mai?
ANDREAS: Cansar-me'n? No m'ho puc permetre. És la meva protecció. Sense ella, sóc massa vulnerable.
AMELA: Però, la vida? On queda la vida en tot això?
ANDREAS: A l'altra banda. Fora.
AMELA: I no et sents sol?
ANDREAS: Només de tant en tant.
Tornar a
OBRES DE TEXT
El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner. Les històries entrellaçades d'aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure. El silenci dels arbres és una novel·la que ens explica com la bellesa pot sobreviure a la guerra, com en situacions extremes les persones són capaces de produir el més abjecte però també el més noble. Amb l'estil sobri i el·líptic que caracteritza la seva obra, Eduard Márquez ha fet una relectura contemporània del mite d'Orfeu: una bella paràbola sobre el poder de la música i la força de l'amor.
EL SILENCI DELS ARBRES
Adaptació de la novel·la homònima d'Eduard Màrquez
Dramatúrgia: Oriol Estefanell
Personatges:
ANDREAS HYMER
AMELA JENSEN
ERNEST BOLSI
SOPHIE KESNER
HANS HYMER i FRANK
Duració: 100 minuts (aprox)
Idioma: Català