FRAGMENT DE L'OBRA

 

MARTINA: No vull que el tornis a veure.

ALLAN: I aquest és el problema.

MARTINA: És degradant...

ALLAN: Calla, no en parlis.

MARTINA: No vull que el tornis a veure.

ALLAN: N’estic enamorat, i ho saps. Així que millor que callis.

MARTINA: No, no vull callar, el que vull és que no el vegis més.

ALLAN: Per això no podem viure junts.

MARTINA: Per això?!

ALLAN: Martina, no puc deixar de veure’l, és massa important per mi!

MARTINA: I jo què!?

ALLAN: De tu també n’estic enamorat!

[...]

ALLAN: Ell no em fa triar. No li fa res compartir-me amb tu.

MARTINA: Si, es clar, perquè està tant malalt com tu!

ALLAN: En Charles m’entén.

MARTINA: Perfecte! Perquè no ens ho muntem tots tres  junts, eh? M’hi cabran les dues polles a la boca o no està tan dotat com sembla?

ALLAN: Calla, Martina, sempre ho espatlles tot.

MARTINA: Contesta, va, contesta! Com té la polla, eh?! Segur que més gran que la teva, oi? Tampoc no és gaire difícil. Mai has sigut gran cosa. I t’agrada follar-te’l, t’agrada rebentar-li el cul com me’l rebentes a mi? Penses en ell quan follem nosaltres?! Doncs apa, ves-te’n amb ell, no et necessito per res. Jo també puc trobar l’amor en una altra banda, desgraciat, mitja merda!