ALLÒ QUE ET FALTA
ALLÒ QUE ET FALTA
Fitxa de la lectura dramatitzada
Presentada a l'Institut del Teatre de Barcelona
el Maig del 2013
Cia. Teatre de l'Escriny
Autoria: Oriol Estefanell
Direcció: Oriol Estefanell
ERIC - Oreig Canela
RAÜL - Adrià Diaz
CRISTIAN - Joan Gimènez
LAIA - Cristina Murillo
ROSA - Mònica Portillo
Lectura de les acotacions: Marga Parrilla
Espai escènic, lumínic, sonor i figurinisme:
Oriol Estefanell
Duració: 60 minuts (aprox.)
Idioma: Català
FRAGMENTS DE L'OBRA
Cristian: Hola. Pausa. Només dos grams.
Eric: No vas venir ahir? Pausa. És per avui vespre? Pausa. En portes prou?
Cristian: Sí, en porto prou. Pausa. Si no ho has pujat.
Eric: No, no ha pujat.
Cristian: Dos grams, doncs
Eric: Dos grams. Pausa. Crec que no ho necessites.
Cristian: Perdona?
Eric: Cent
Cristian: Com deies?
Eric: Que són cent. Pausa. Intercanvi. En Cristian fa per marxar. I que no et fa falta. Pausa. A quina hora és?
Cristian: A les vuit
Eric: No crec que pugui venir
Cristian: Com sempre
Eric: Què vols dir?
Cristian: Que és a les vuit, com sempre.
Pausa. En Cris marxa
----
Cristian: No vull venir més.
Eric: Doncs no vinguis.
Cristian: No vull haver de venir més.
Eric: Mira, Cristian, tan de bo...
Cristian: No ho vull! M'està destrossant per dins. Pausa. En necessito més.
Eric: Com més en prenguis més en voldràs. Pausa. L'Eric li ofereix una altra pastilla. En Cristian se l'empassa. Tu sol t'estàs destrossant per dins. En Cristian s'apropa a bufetejar a l'Eric, però aquest l'agafa i li ho impedeix.
Cristian: Deixa'm.
Eric: No.
Cristian: Per què?
Eric: Perquè no vols que et deixi.
Pausa
Cristian: I per què?
Eric: Perquè això és el que et falta.
Cristian: No ho vull.
Eric: Doncs ves-te'n.
Cristian: Deixa'm.
L'Eric deixa anar a en Cristian. Pausa. En Cristian fa per marxar. Es gira. S'atura. Torna.
Tornar a
OBRES DE TEXT
 |
|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
En Cristian és el violinista solista de l'Òpera de la ciutat, però últimament no toca com sempre. L'Eric, un traficant fugitiu amagat al soterrani de la Òpera li ha estat proporcionant el que li feia falta per tocar com fins ara. Però ara no en té prou, li falta alguna cosa. En Raül n'és conscient, però no sap com ajudar-lo, i l'embaràs de la Laia no posa les coses més fàcils. Quan la Rosa, la directora de l'Òpera, el relega a la orquestra, sap que ha arribat el moment de fer-hi alguna cosa, però no sap si serà capaç de creuar la línia i d'atrevir-se a agafar allò que li falta. Aquesta revisió contemporània del mite del Fantasma de la Òpera ens convida a endinsar-nos en les profunditats de la línia entre el desig i de l'adicció.