AL LLINDAR DEL FUM
 |
|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
AL LLINDAR DEL FUM
Fitxa d'estrena
Estrenat al Teatre Estudi de Barcelona el Febrer del 2014
Cia. Trac3
Música: Lucas Peire
Llibret: Oriol Estefanell
Direcció musical: Carles Miró
Direcció escènica: Josep Sala
Ajudantia de direcció i regidoria: Marta González
LES CENDRES - Néstor Pindado (baríton)
LES FLAMES - Jose Luís González (tenor)
EL FUM - Susana Torregrosa (soprano)
Flauta, Picollo - Estela Córcoles
Flauta Paetzold - Joan Izquierdo
Clarinet Eb, Clarinet Baix - José María Martínez
Percussió - Borja Manzano
Viola - Marc Tarrida
Violoncel - Àlex Rodríguez
Electrònica - Carles Puntí i Lucas Peire
Espai escènic i figurinisme: Flora Grisar
Espai lumínic: Laura Sanz
Fotografia: Gervasi Juan
Duració: 60 minuts
Idioma: Català
FRAGMENT DE L'OBRA
Turó de cendres. Un arbre cremat. Fum. Un precipici.
El fum, a terra. Duu una bena als ulls. Les cendres i les flames la miren. El fum es desperta cridant.
LES CENDRES: Tranquil·la.
EL FUM: On estic?
LES CENDRES: Tranquil·la.
EL FUM: On estic?
Per què no puc veure res?
Per què duc una bena als ulls?
LES CENDRES: Has tingut un accident.
EL FUM: Me la vull treure.
LES CENDRES: Millor que no ho facis.
Creu-me, és millor que no ho facis.
EL FUM: Me la vull treure.
LES FLAMES: No t'hem deixat sola en cap moment.
El fum es treu la bena dels ulls.
EL FUM: Foscor.
LES FLAMES: No t'hem deixat sola en cap moment.
EL FUM: Foscor absoluta.
LES CENDRES: Tranquil·la.
EL FUM: Foscor absoluta.
I ja m'he tret la bena.
Què m'ha passat?
LES CENDRES: No recordes res?
No recordes les nostres veus?
Les nostres veus no et fan sentir?
EL FUM: Fum.
LES FLAMES: No t'hem deixat sola en cap moment.
LES CENDRES: Tranquil·la.
Les cendres torna a posar-li la bena als ulls al fum. Ella se la torna a treure i la llença al terra.
EL FUM: Qui sou?
Què són les vostres veus?
Què són per mi?
LES CENDRES: No ens recordes?
EL FUM: Foscor absoluta.
LES CENDRES: Sóc el teu home. Ell és el teu fill.
EL FUM: Foscor absoluta. Fum.
LES CENDRES: El teu home. El teu fill.
EL FUM: El meu home. El meu fill.
LES FLAMES: I no et deixarem sola en cap moment.
EL FUM: Flames.
Això és el que recordo: flames.
Recordo flames.
Les flames em fan sentir.
Les vostres veus no.
LES CENDRES: No hi ha flames.
EL FUM: Flames.
LES CENDRES: No hi ha flames. Tranquil·la. Tot ha estat un somni.
EL FUM: Tranquil·la.
Tot ha estat un somni.
LES CENDRES: No hi ha flames.
EL FUM: Tranquil·la.
Tot ha estat un somni.
LES FLAMES: No et deixarem sola en cap moment.
Tornar a
LLIBRETS
En un context de postguerra on tot el món conegut ha estat destruït, un home i el seu fill rescaten a una dona del llac gelat que envolta la muntanya de cendres on viuen. Una dona que es va llençar al riu amb pedres a les butxaques. Ella ha quedat cega i no recorda res. Quins són els paràmetres que defineixen la identitat? És l’estar viu suficient en sí com a finalitat? On és el llindar de la desaparició? És l’autoagressió una forma d’alliberament? On són els límits de les relacions familiars? Existeixen relacions emocionals que no estiguin basades en el poder? El desig ens fa forts o febles? La llibertat és una victòria o una condemna?